Natura
Fageda d'en Jordà
La Fageda d'en Jordà és una reserva natural que es troba dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Aquesta fageda és excepcional ja que es troba en terreny planer, de baixa altitud (550 m). El relleu és ondulat, ple de petits turons.
Al nostre país, les fagedes solen trobar-se sempre en els vessants més abruptes de les muntanyes i a una altitud molt superior.
La barrera natural formada pels volcans del Croscat, de Santa Margarida i del Puig de la Costa li tanquen per llevant la marinada i crea així les condicions climàtiques favorables a aquest tipus de bosc.
El faig, com que és de fulla caduca, presenta un aspecte molt diferent segons l'época de l'any en què ens trobem.
La tardor és especialment atractiva gràcies a la gamma de tons vermellosos i daurats que agafen les fulles just abans de caure. Nombrosos artistes la immortalitzen any rere any en aquesta época.
L'encant del bosc, però, també és considerable en les altres estacions: a l'hivern, els tons grisos dels troncs destaquen sobre un sòl recobert de fulles seques, i a l'estiu, la penombra creada per a les fulles impedeixen que els rajos solars penetrin al bosc.
A la primavera una gran quantitat d'espècies floreixen en el sotabosc, fet que dóna al bosc una vivesa de la qual no disposa en altres estacions.
Volcans
La comarca de la Garrotxa compta amb uns 40 cons volcànics de tipus estrombolians situats sobretot a la zona de la baixa Garrotxa.
Els volcans Santa Margarida i Croscat, dos dels més significatius, els podem trobar al terme municipal de Santa Pau, concretament a Sant Miquel de Sacot.
Volcà de Santa Margarida: Volcà més famós i visitat de la zona. El cràter té una forma de circ perfecte, lleugerament ovalada.
Al bell mig del cràter hi ha una petita ermita dedicada a Santa Margarida. Originàriament era d'estil romànic, però va ser destruïda pels terratrèmols del s. XV. L'any 1865 es va reconstruir en forma de senzill temple d'una sola nau i carreus ben escairats.
Volcà Croscat: El Croscat no és només el més gran dels volcans de la Península Ibèrica, sinó que també és el més jove de tots. La seva darrera erupció es va produir fa uns 11.500 anys.
Va ser objecte d'explotació minera a cel obert durant molts anys, fins a la seva prohibició l'any 1991.
El gran tall provocat permet observar-ne l'estructura interna i afirmar que es va formar en un sol període d'activitat estromboliana, molt ràpida i sense cap mena d'interrupció.
Puigsacalm
El Puigsacalm és el pic més alt de la Serralada Transversal amb una alçada de 1.515m.
Al cim d'aquesta muntanya s'hi pot trobar l'ermita de Santa Magdalena.
Aquest és un dels pics catalans més visitats, ja que no es necessita ser un excursionista experimentat per a realitzar l'ascens.
Trobareu més informació sobre l'itinerari d'ascens a la pàgina web següent: Ascens al Puigsacalm
Alta Garrotxa
Es pot gaudir de les caminades per un paisatge impressionant de densa vegetació on es descobreixen les tonalitats i els colors més variats de la natura.
Hi ha coves, cingles, valls, esglesioles, ponts medievals que, durant segles, han estat testimonis dels fets històrics de Catalunya.
Aquesta zona és una de les parts més verges de la comarca en la qual es pot realitzar senderisme, escalada i, si fa calor, refrescar-se a alguna de les gorgues que s'hi poden trobar.
Trobareu més informació a: Consorci de l'Alta Garrotxa